No entenc perquè part de la crítica (un 50 per cent?) ha estat tan cruel amb aquesta cinta. És veritat que de James Cameron només n'hi ha un (només fa falta veure com se'l idolatra ara que ha tornat a reinventar el cinema) i que la saga de Terminator està patint de valent amb això dels remakes i adaptacions (Les cròniques de Sarah Connor, per exemple). Però només cal veure una estoneta de Salvation per adonar-se que és un producte més intel·ligent i menys pretensiós que aquell terrible nyap anomenat Terminator 3.
Salvation sobreviu al canvi de protagonistes, de rols i d'escenaris. El fet de situar-se més de 10 anys en després de l'últim capítol obliga a diferenciar-se en les formes i en l'estil. Un dels seus principals atractius és la fisicitat de totes les escenes d'acció, el realisme que es desprèn d'una fotografia seca i crua, més propera a l'estil post-apocalíptic de Mad Max o al combat desèrtic de No Country for old men que a la voluptuositat tecnològica de clàssics de la Sci-Fi com Blade Runner o la mateixa Terminator 2.
És precisament quan la cinta s'allunya d'aquest to aspre i brut que alguna cosa comença a fallar: les motos robòtiques, els submarins i les instal·lacions ultra-informatitzades (tant dels bons com dels dolents) no encaixen ni per casualitat en la història. Els diàlegs alenteixen la pel·lícula, però quan tot es torna a reduir a una persecució entre robots, humans i cyborgs enmig del desert, tot va bé: el ritme s'allibera i la cinta es torna àgil i dinàmica. La ciència ficció pràcticament ha desaparegut. De fet el tema de viatges amb prou feines s'insinua i l'únic punt de complexitat és admetre que la cinta és, al mateix temps, seqüela i preqüela del primer lliurament de la saga. Tampoc no hi ha cap escena especialment contundent ni espectacular. En cap moment ens quedarem bocabadats, però en general és una cinta efectiva, divertida i que passa prou bé.
En definitiva, no ens trenquem el cap. Terminator Salvation és pura Sèrie B revestida amb un pressupost multimilionari. El seu director ho sap i per això no dubta en dirigir-se al fan de la saga amb plans copiats literalment de les cintes originals i cameos totalment impossibles però que a mi em van arrencar més d'un somriure.
Salvation sobreviu al canvi de protagonistes, de rols i d'escenaris. El fet de situar-se més de 10 anys en després de l'últim capítol obliga a diferenciar-se en les formes i en l'estil. Un dels seus principals atractius és la fisicitat de totes les escenes d'acció, el realisme que es desprèn d'una fotografia seca i crua, més propera a l'estil post-apocalíptic de Mad Max o al combat desèrtic de No Country for old men que a la voluptuositat tecnològica de clàssics de la Sci-Fi com Blade Runner o la mateixa Terminator 2.
És precisament quan la cinta s'allunya d'aquest to aspre i brut que alguna cosa comença a fallar: les motos robòtiques, els submarins i les instal·lacions ultra-informatitzades (tant dels bons com dels dolents) no encaixen ni per casualitat en la història. Els diàlegs alenteixen la pel·lícula, però quan tot es torna a reduir a una persecució entre robots, humans i cyborgs enmig del desert, tot va bé: el ritme s'allibera i la cinta es torna àgil i dinàmica. La ciència ficció pràcticament ha desaparegut. De fet el tema de viatges amb prou feines s'insinua i l'únic punt de complexitat és admetre que la cinta és, al mateix temps, seqüela i preqüela del primer lliurament de la saga. Tampoc no hi ha cap escena especialment contundent ni espectacular. En cap moment ens quedarem bocabadats, però en general és una cinta efectiva, divertida i que passa prou bé.
En definitiva, no ens trenquem el cap. Terminator Salvation és pura Sèrie B revestida amb un pressupost multimilionari. El seu director ho sap i per això no dubta en dirigir-se al fan de la saga amb plans copiats literalment de les cintes originals i cameos totalment impossibles però que a mi em van arrencar més d'un somriure.
Completament d'acord amb el que dius, tot i que crec que fins i tot en els millors moments la trobo un punt per sota del que es podia esperar. Per mi el pitjor de tot es que moltes estones em va avorrir.
ResponderEliminarMmm... amb aquesta ja no estic tan d'acord, jejeje. Estic més amb els de Cine.cat.
ResponderEliminarPerò bé, d'això es tracta el cinema, no? De que cadascú el vegi a la seva manera.
Gran blog, company!